Amics i tertulies

Els dimarts del Llimoner

El dimarts del Llimoner. Grup que neix l’estiu dels Jocs Olímpics de Barcelona que es reunia per parlar i reflexionar sobre el món artístic del moment, arts plàstiques, literatura, poesia i música. Al mateix temps, feia propostes expositives i culturals de ciutat que poguessin arribar a tothom com un bon nombre de presentacions, conferències, recitals poètics i lectures dramatitzades (des de 1994 a 2017) així com les exposicions de producció pròpia Flamenco. Se canta lo que se siente, Non serviam. Els dimonis del Llimoner, El casament. 26 artistes i El buit; exposicions temàtiques La Mediterrània que ens uneix, Contra la violència vers les dones; exposicions col·lectives I setmana cultural “el suc del Llimoner”, Queme Queme. Restaurant Cultural, Flamenco XXI Expressions, Taller ars gràfica, Espai d’Arts Cafès Latino, Arcadia Cafè Cultural, Sauver l’Imzad, Galeria estudi tenas, Sala Premiart, Parròquia Montserrat, “Quijotescas” i “No més morts a la Mediterrània” i els murals; Cadires contra la pena de mort, Mataró contra la guerra d’Iraq, Per la igualtat de gèneres, En defensa de la sanitat pública i Centre de suport alimentari l’Entorn. La cooperació, la solidaritat i les accions plurals fan que les seves propostes vagin més enllà del mateix grup. El grup publicava periòdicament uns fulls que fusionaven poesia i il·lustració artística, “Els Fulls del Llimoner”, del quals es publicaren 12 exemplars. Altres publicacions són: El Fulls del Llimoner (Patricio M. et allii. Els fulls del Llimoner. El dimarts del Llimoner. Mataró, 1993 a 1995) i el darrer llibre de títol Versos del Llimoner (Patricio M., Versos del Llimoner. [s. n. ]. Mataró, 2021), el catàleg de l’exposició “Flamenco, se canta lo que se siente” (Patricio M., “Flamenco , se canta lo que se siente”. Gràfiques Solà, 1997), de l’exposició Els dimarts del llimoner, 25 anys 1992-2017 (…… Els dimarts del llimoner, 25 anys 1992-2017.  …..)

Noms com Rafa Vera, Manel Benavent, Toni Solà, Francesc Serra, Carles Martibras, Carlos Soriano, Salva Soler, Foni, Pepe Novellas, Artur “Pal”, Manuel Patricio, Josep Maria Rovira Brull, Raul Capitani, Pere Màrtir Viada, Miguel F. Benítez i Manuel Contreras han estat membres del grup.

Sílex

La 1a. referència explícita al -Sílex- arrenca en un poema d’una nadala de 1951, un linòleum imprès a Publicitat Zen acolorit a mà:

 

Sílex

apàtrida

pel balanceig del ferro:

l’Infant t’acollirà.

Argonauta

somnàmbul

en el gris periple:

l’Estel et guiarà.

Més tard Rovira-Brull escriu el manifest:

Tornar als orígens: mirar, com un infant que descobreix petits-grans tresors i acull admirat unes branques, fulles, vidres de colors, pedres i qui sap si un tros de sílex ocre-rosat, del color de la tendresa. El sílex, com els dinosaures, tard o d’hora surt a la llum“.

El manifest és una declaració d’intencions, motius o visions del grup. Fundat el 1955, el grup, està format per Eduard Alcoy, Hernández-Pijuan, Carles Planell, Terri i Rovira-Brull, era un grup obert a l’art no figuratiu, a l’informalisme i a l’abstracció, que buscava la síntesi i defugia l’ornament, el març del 1957, el grup Sílex es presenta a l’exposició que van realitzar a la Galeria Syra de Barcelona. I a finals d’aquell mateix any, sense Rovira que havia deixat el grup, van participar amb gran èxit al Saló d’Octubre, el conegut esdeveniment que se celebrava anualment a les Galeries Laietanes de la Gran Via de les Corts Catalanes. El grup volia representar el trànsit des de la prehistòria artística a la modernitat.

Sempre he relacionat la filosofia del grup Sílex amb un relat prou explícit de la seva germana Carmina, on fa memòria d’un episodi del passat en plena adolescència d’ambdós; –El pare ja no viatjava tan lluny, sols per Catalunya, i llavors molts diumenges el portava a pintar, sobretot a Sant Genís dels Agudells.

A Puig-l’agulla, on havíem passat aquell estiu, recordo una tarda quieta, tranquil·la, plena com d’un misteri en què caminàvem buscant records per endur-nos-els, ja que l’endemà tornàvem a Barcelona. Ell veia pedres, fulles, fòssils… i jo badava. Badava, caminava, i no veia res. Vam carregar força records, però!- (Carmina Rovira-Brull, Barcelona a 12 de desembre de 2012).

Tornem al grup Sílex, l’historiador de l’art Francesc Miralles precisa qui va ser qui al grup Sílex a la seva Història de l’Art Català, on diu que sembla que comenci sota l’impuls de Rovira-Brull, assisteix a una prematura desaparició d’aquest, dels seus rengles. Francesc Miralles és un dels pocs que té cura de puntualitzar que, si bé Rovira Brull era un dels components del grup Sílex, juntament amb Eduard Alcoy, Carles Planell, Joan Hernández i Terri (Lluís Terricabres), quan aquest es va formar a final de 1955, també és cert que trigaren un any i mig a presentar-se a Barcelona, ja amb l’absència definitiva de Rovira-Brull.