Anxaneta

El primer any, l’escola estava en un pis del passatge Garcia Oliver mig en la clandestinitat. La iniciativa i posada en marxa va anar a càrrec d’en Pim Monserrat, de l’Anson i de Rovira-Brull.

GEM

Per al Grup d’Escoles Mataró (GEM), Rovira-Brull redacta la programació de l’àrea plàstica, el GEM feia poc que caminava.

Meritxell

La dècada dels setanta va treballar a l’escola Meritxell, planifica i porta a terme les classes de dibuix i manualitats durant uns quants anys, és rellevant la realització d’una col·lecció de mòbils, comercialitzats després per la fàbrica de joguines Papirot’s, també va fer altres treballs com un burro fet amb materials reciclats, molt recordat i admirat pels alumnes i els professors.

Maleta didàctica, Rovira-Brull, un artista a l'escola

Maleta didàctica que aglutina un conjunt de recursos i propostes per treballar amb alumnes d’educació primària i secundària. La maleta conté: reproduccions de quadres, trenca-closques, fitxes tècniques, material audiovisual,… és un recull de les diverses tècniques emprades per l’artista i dels vessants de la seva vida i obra. Aquests materials han estat elaborats en el marc d’un grup de treball del Pla de Formació de Zona de Mataró, que depèn del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya i han passat a formar part del fons de materials que el Centre de Recursos Pedagògics de Mataró posa a disposició de tota la comunitat educativa de Mataró i de la resta de la comarca i es poden utilitzar en servei de préstec, per a treballar preferentment en les àrees d’educació visual i plàstica i ciències socials.

http://www.xtec.cat/crp-mataro/2009/mediateca/maletes/propies/rovira_brull/maletarovira-brull.htm

Foment Disseny

A principis dels vuitanta, mitjançant un excel·lent projecte, la Junta Directiva del Foment i Rovira-Brull estudien la possibilitat de promoure una escola de disseny com a substitutiu de la desapareguda Escola d’Arts i Oficis de Mataró, fins i tot es va pensar en un nou edifici; el projecte, però, va fracassar i va veure la llum el nou Foment Disseny ubicat en el vell edifici. Foment Disseny va durar 6 anys, neix l’any 1981 i finalitza el 1987. El primer curs 81/82, a causa dels diferents interessos i diversitat dels alumnes, s’organitza com a classes de dibuix i pintura del Foment, es pot considerar com un curs de trànsit. Les propostes de Rovira-Brull connecten amb l’alumnat més jove. Aquest nucli d’alumnes, l’excel·lència del mestre i l’èxit dels cursos de dibuix i pintura del Foment Mataroní, convencen nous deixebles i en el curs 82/83 es planteja ampliar-los amb el Foment Disseny com a escola d’arts plàstiques i plataforma per preparar els alumnes i obtenir titulacions superiors.

Rovira-Brull, organitza els cursos dibuixant del natural on els mateixos alumnes s’alternen com a models, muntant composicions amb diferents objectes i amb propostes sorprenents com un Bodegó Blanc (fons i objectes completament blancs), sempre amb la ferma intenció que els alumnes aprenguin a mirar i detectar colors on aparentment no existeixen. Però, també i no menys important, plantejant debats sobre art i cultura en general, improvisant sessions musicals, la col·laboració dels alumnes a l’organització de les diferents exposicions del propi Rovira-Brull i  la intervenció a les xerrades-tertúlies sobre la seva obra. Hi hagué l’oportunitat de conèixer personalitats com Manuel Vázquez Montalbán, Joaquim Horta, Francesc Rodon, etc. i es facilità la participació en mostres individuals o col·lectives dels alumnes o bé l’assistència en petit comitè a recitals com el de Manel Peiró acompanyat de Toti Soler, atès que Rovira-Brull dissenya el 1984 la coberta del vinil “Enmig del joc” del cantant.

De la mateixa manera, durant els cursos es treballa en diferents projectes. El treball de fi de curs 83-84 consistirà en la realització d’un TBO. Aquest mateix any es faran, dins el VIIIè. Cursets d’Estiu, el curs de dibuix i pintura i manualitat a càrrec de Nefer i Xixu. A partir d’aquest curs s’inicia la col·laboració del Patronat de Cultura de l’Ajuntament de Mataró amb l’entitat (Butlletins del Foment núm. 14 de juliol de 1984 i núm. 15 de desembre de 1984). L’any 1985 els alumnes del Foment Disseny treballen en la confecció del catàleg per a Jocs d’armari, organitzats en un grup amb el mateix nom que es va formar de manera natural, es dugueren a terme, com a grup, els següents projectes:

Jocs d’armari (1985), del 10 al 30 de juliol de 1985, instal·lada a la Sala d’Exposicions del Foment Mataroní on participen els alumnes de Foment/Disseny; Maria Carbonell, Angi Diví, Joan Duran Casabella, Antònia Expósito, Joan Fernández López, Gisela Martínez, Assumpció Mínguez Huget, Assumpció Ramón, Josep Maria Rovira-Brull i Mònica Vilert. Cada membre del grup intervé l’interior d’un armari amb temàtiques diferents incorporant pintura, objectes diversos (ceràmica, màscares, motlles de dentadures, pans) i efectes de so, aire, llum negra ultraviolada, etc. Els armaris es disposen a la sala amb llum tènue, formant una circumferència amb les portes orientades al centre i tancades, es condueix el visitant a entrar dins del cercle, promovent la seva participació. Lla curiositat de l’espectador obliga obrir els armaris i sorprendre’s dels diferents interiors i efectes. Els dots de persuasió de Rovira-Brull convencen el Sr. Daniel Giralt Miracle a participar en la inauguració de la mostra, que, per compromís amb el mestre, accepta, però durant la visita admet la sorpresa per l’originalitat i la qualitat del projecte, interessant-se per cada armari i preguntant per la realització a cada artista.

La següent acció i primera de Foment Disseny amb el recolzament del Patronat Municipal de Cultura, fou Ous de Pasqua (març de 1986) del grup Jocs d’Armari que volia recuperar la tradició de pintar els ous en època de Pasqua, els ous podien ser de fusta, guix, cartró i altres materials, anaven col·locats en capses de mitja dotzena, van arribar a exposar-se a la llibreria Robafaves i, on, fins i tot, es venien. Van participar-hi els artistes; Maria Carbonell, Angi Diví, Joan Duran Casabella, Antònia Expósito, Joan Fernàndez López, José Manuel Garcia, Assumpció Mínguez Huguet, Nefer , Assunción Ramón, Joaquim Vilanova, Susi Vilaseca, Mònica Vilert i, Rovira-Brull. Ous de Pasqua, que volia recuperar la tradició de pintar els ous en època de Pasqua, va comptar amb el patrocini del Foment Mataroní i el Patronat Municipal de Cultura.

Al maig de 1987 els alumnes del curs decoren l’aparador de Robafaves homenatjant el poeta Joan Oliver. Amb mobles vells i materials de rebuig, bona part d’aquests materials proporcionats per Modest Soy, es construeix una escultura el cap de la qual era un crani de vaca. La proposta portava per títol La Vaca de la Mala llet. Participen els artistes Joan Duran, Joan Fernández, Modest Soy, Joaquim Vilanova, Mònica Vilert i Rovira-Brull.

Durant el mateix any, Foment Disseny amb el patrocini del Patronat Municipal de Cultura, projecta i desenvolupa “SPORTING LIFE-87”, segons Rovira, la més desaprofitada per no saber valorar la importància que podia haver pogut tenir al disseny tèxtil de la ciutat, fins al punt que hauria pogut ser l’embrió de la marca Moda Mataró o Moda del Maresme.

Del 10 al 30 de juliol de 1985, a la Sala d’Exposicions del Foment Mataroní, té lloc l’acció “SPORTING LIFE-87” que plantejava als alumnes del Foment dissenyar un xandall de color i textura pròpia que reflectís l’entorn mataroní (la ciutat, els camps, les carenes, el mar, etc.). A partir d’una peça tèxtil de punt blanc, els alumnes, amb interpretacions de disseny totalment lliures, realitzaven el seu propi xandall. Participaren els artistes Maria Carbonell, Joan Duran, Antònia Expòsito, Joan Fernàndez/NI. PI. Gallery, Assumpció Mínguez, Joan Pannon, Joaquim Vilanova, Sussi Vilasseca, Mònica Vilert i Rovira-Brull a més de l’Aula de Teatre del PMC de Mataró, dirigida per Carles Maicas, i l’orquestra de cambra The Cogí de Rebote University, grup de músics que editaven l’únic Fancine de Mataró. Les qüestions elèctriques anaven a càrrec de Jaume Minguell i les de maqueta i fusteria, de Joan Fernàndez.

La presentació serà el dia 18 de juliol de 1986 i els dies 21, 22 i 23, a La Parisina, va tenir lloc la desfilada amb les models, amb coreografia de L’Estudi Centre de Dansa. A l’acte, hi van assistir en Daniel Giralt Miracle i en Remigi Herrero. Van patrocinar Pentinats Bel, L’Estudi Centre de Dansa i Joies Deck; l’acte va comptar amb la col·laboració de Suari S.A. L’acció  elogiada per Daniel Giralt Miracle, Cap de Serveis d’Arts Plàstiques del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, que també lloà la bona tasca duta a terme dels cinc anys del Foment Disseny.

Finalment, Foment Disseny, es va anar apagant, possiblement el tipus d’accions i propostes del mestre i els seus alumnes incomodaven el mateix Foment; altres causes hi ajudaren.

Esmandies taller obert

Tot i que hi ha una proposta fallida de crear una Escola Municipal de Dibuix, Pintura i Ceràmica a Les Esmandies, també es proposen altres espais alternatius com: l’Ala de l’edifici de la Presó Municipal, el Teatre Monumental i Can Xammar. L’any 1986 es constitueix una associació amb domicili a Les Esmandies anomenada ‘Esmandies Taller-Obert’, associació constituïda per Rovira-Brull, Josep Novelles i d’altres.

Esmandies Taller Obert neix com a continuació alternativa de Foment Disseny, el 1987 s’inaugura el primer curs del taller obert Les Esmandies, curs 87-88, amb cartell promocional de l’artista Nefer Rovira.

Esmadies Taller Obert pretén ser un espai amb tallers per a diferents creadors; l’àrea central del primer pis, l’ocupa Rovira-Brull amb els alumnes procedents de Foment Disseny que segueixen el mestre i en una de les habitacions laterals s’instal·la l’escultor Perecoll, també freqüenta les visites el pintor Josep Novellas, però sense arribar allotjar-se al recinte.

El propi èxit de Foment Disseny va aconseguir que la majoria d’alumnes ja estiguessin cursant estudis superiors de Belles Arts o treballant, i en molts casos ambdues feines alhora, van fer que el cansament i la dificultat de compaginar aquestes ocupacions amb l’assistència a les classes i la degradació que patia la masia, problemes d’electricitat, manca de manteniment i seguretat, fessin inviable seguir. Amb prou feines s’acabà el curs.

Possiblement amb més recursos, nous alumnes haurien tingut l’oportunitat d’assolir l’èxit dels anteriors.

Paral·lelament a Foment Disseny, durant els anys vuitanta Rovira-Brull programava, organitzava o apadrinava tal mestre de cerimònies en exercici d’un cert mestratge i en generós suport les accions artístiques de ciutat la Proposta d’Art a la platja de Mataró (abril 1981), amb tretze joves artistes de Mataró i comarca que seran l’embrió del que esdevindrà el futur moviment conceptual de la ciutat, varen participar en la proposta: Lola Albarracín, Josep M. Calleja, E. Escalera, J. M. Gomis, M. Guerrero, Matias Linaza, R. Casas-Peña, Benítez, Pep Suari, Jaume Simón, Eduard Comabella, Jordi Cuyàs, Fernando Teres. Rovira-Brull escriu el text del catàleg de l’acció a la platja i la col·lectiva (exposició a Sala de Caixa Laietana de la Riera, 46 del juny de 1998).

En Rovira escriu el text del catàleg. L’acció Art a la platja de Mataró va tenir el patrocini de la Galeria Tertre i, de la Conselleria d’Educació i Ensenyament de l’Ajuntament de Mataró. Els artistes hi diuen la seva, i tenen  com a escenari la sorra, l’aigua i el vent.

http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1981/04/12/pagina-49/32925775/pdf.html?search=art%20platja

(enllaç catàleg PDF)(veure catàleg Art a la platja de Mataró).

L’any 2005 l’Escola Pia Santa Anna de Mataró de la mà del professor Ismael Cabezudo, va fer una revisió i interpretació d’aquest projecte 24 anys després; aquest any, el professor proposa als seus alumnes de l’assignatura de volum de batxillerat crear i exposar el seu art a la platja, revisant i estudiant la proposta de 1981.

https://www.capgros.com/actualitat/mataro/els-alumnes-de-l-escola-santa-anna-exposen-el-seu-art-a-la-platja_104064_102.html

http://www.totmataro.cat/cultura/cultura-mataro/item/4660-estudiants-d-artistic-dibuixen-l-horitzo-i-altres-propostes-a-la-platja

A l’abril de 1982 Rovira-Brull presenta al Museu de Mataró el projecte CAPSA núm. 1 continuant aquella tasca de protecció i estímul dels joves. Els artífexs que feren possible l’acció amb obres conceptuals foren Lola Albarracín, Josep Maria Calleja, Jordi Cuyàs i Jaume Simón. La Nefer a la veu i a la música d’Adela Filbà.

L’any 1984 es desenvolupa l’acció coordinada per J. M. Calleja de nom Aparadors Proposta 19 consistent en la decoració de 19 aparadors de Mataró de la mà de Lola Albarracín, J. M. Calleja, R. Casas-Peña, Eduard Comabella, Teia Cusachs, Jordi Cuyàs, Josep M. Gomis, Montse Grau, Matías Lizana, Lluís Lligoña, Josep Maymó, Assumpta Mínguez, Nefer, Golly Rectoret, Marta Reniu, Jaume Simón, Viladrosa. Lla proposta, la va organitzar el grup de teatre Xaloc i comptava amb la col·laboració de art/pista 84 i del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.(Veure el catàleg de l’exposició APARADORS PROPOSTA 19, La Riera de Mataró, 16-24 de juny 1984)

Rovira-Brull va seguir la seva tasca docent i de guiatge i, a finals dels anys vuitanta i principis dels noranta, ja com a vocal d’Arts Plàstiques del Patronat Municipal de Cultura de Mataró, sota la regidoria de Josep Fradera, va organitzar les següents exposicions:

1989 amb dues exposicions col·lectives, la primera amb Martí Anson, Domènec, Joan Fernàndez López, Joaquim Vilanova i Mònica Vilert (Caixa Laietana, juny de 1989) i la segona amb Joaquim Vilanova, N. Alberch, Gisela Martínez, Núria Aymerich i Jordi Homar Marqués.

1990 amb Mia Llauder, Marta Floriach, Tono Framis, Martí Anson, Xavier Julià, Homenatge a Pere Pagès, Dani Montlleó, Gemma Pont, Glòria Safont-Tria, Sàgar Malé.

1991 amb Antoni Lleonart, Ita Puig, Manuel Quadrada i Jaume Casanovas.

També ha escrit articles, a l’ensems, com a presentacions de catàlegs: per a Yago Vilamanyà, 1984, el text “Yago és un homenot…” dedicat a la sèrie Escultures, a l’Aixernador; el 1986  per a Martí Anson, Domènech, Joan Fernàndez López, Joaquim Vilanova, Mònica Vilert (veure targetó exposició a Sala de Caixa Laietana de la Riera, 46 del juny de 1998); per a la Carme Rovira a l’exposició homenatge a l’Ajuntament de Vilassar de Mar; per a Jaume Simon a l’exposició que va fer l’any 1990 a la Minerva; per a la Mònica Vilert el text “Retrat amb paisatge” presentant el treball 6, Sentits a la Caixa Laietana i la Galeria Tertre. (veure article Biografia del catàleg exposició Rovira-Brull de juliol de 1996 del Palauet, patrocinada pel Patronat Municipal de Cultura de l’Ajuntament de Mataró)