Escultura

Escultura. Ferros vinclats d’en Terri (Lluís Terricabres)

Dos fragments de la notícia de títol “Los hierros de Terri” apareguda a la revista “Destino” de juny de 1955, en els números. 930-933 expliciten molt bé el que foren els Ferros Vinclats d’en Lluís Terricabres (Terri) i la relació amb Rovira-Brull i altres artistes:

 

«TERRI» es sin duda uno de los nombres más populares en los círculos literarios y artísticos catalanes, aunque hasta ahora no se haya significado como artista ni como hombre de letras. Luis Terricabres, el incansable «Terri» de Mataró.

«Terri», cerrajero de oficio, ha utilizado esbozos de Nuria Picas, Aulestia, Brotat, Planas Durà, Hernández Pijuán, Rovira-Brull, Alcoy, Cocteatt, Cuys, García Estragues, Santi Estrany y María, para construir sus sorprendentes treinta hierros».

 

El Museu Municipal de Mataró l’any1955  va organitzar  una exposició dels Ferros Vinclats. L’èxit va ser rotund i, els seus amics pintors del grup Sílex, entre els quals el seu creador Rovira Brull, l’Alcoy, l’Hernández-Pijoan i en Carles Planell li van organitzar un generós aperitiu, a la vegada que feien enlairar un globus aerostàtic. A mode d’anècdota, el mateix programa de mà de l’exposició, dissenyat per Rovira-Brull, va ser censurat per les autoritats governatives i l’impremta Minerva, l’empresa editora, va ser multada amb 5.000 pessetes. Tant el cartell com el catàleg van ser dissenyats per Rovira-Brull.

Ferro colat, tècnica cera perduda

Durant la dècada dels vuitanta, la foneria El Sant Crist del Pla d’en Boet, avui desapareguda, va proporcionar-li la possibilitat de poder realitzar una sèrie d’escultures de ferro colat amb la tècnica de la cera perduda. Rovira-Brull feia l’escultura de phorexpan i aquesta era substituïda per ferro o en ocasions per alumini fos mitjançant aquesta antiga tècnica.

Acoblaments amb eines del camp, de fuster, de carnisser

Durant la dècada dels vuitanta i noranta, Rovira-Brull realitza una sèrie d’escultures sobretot antropomorfes i zoomorfes construïdes a base d’acoblar eines tradicionals a mode de reciclatge, sobretot eines de pagès; pics, esporgadores, forques i tridents càvecs, llegóns, aixades, fals i falsetes, rasclets i moltes altres com xerracs i martells de fuster, tisores i tallants de carnisser o tenalles de ferrer, entre altres. Una família de pagès (Jiménez) de Llavaneres serien els proveïdors.

Les escultures de Rovira-Brull, les executava un ferrer, en Josep Vinyals, que el va conèixer de la mà del seu fill, ambdós havien estat treballant uns anys abans per a la salvaguarda del patrimoni, sobretot arqueològic, de Cabrera de Mar. La dècada dels vuitanta el teatre mataroní del Foment va fer possible que en Vinyals i la Nefer, la filla d’en Rovira-Brull, es coneguessin.

Hi ha tres anècdotes; les dues primeres exemplifiquen clarament el tarannà de l’artista. En una ocasió el ferrer va cobrar-li una quantitat per fer una escultura que Rovira-Brull va trobar exagerada, es va queixar i va acabar dient al ferrer, -tu creus que aquest treball val això?-, la segona també va ser una qüestió de preu, però a l’inrevés, va ocórrer que el ferrer volia cobrar, per la realització d’una escultura, una quantitat que va semblar ínfima a Rovira-Brull; Rovira pregunta a Vinyals, -i doncs Vinyals què val això? Rovira-Brull en escoltar un preu per a ell tan irrisori li va respondre mig enfadat -què dius ara, el seu preu és el triple-, preu que finalment fou el reemborsat.

La segona anècdota fou quan el ferrer l’any 2021 retorna al fill de Rovira-Brull tots els plànols, esbossos i croquis manuscrits que havien servit per fer les escultures, el fet diu molt a favor d’en Vinyals, el fill es va mostrar molt agraït.

Laia l'Arquera

Propostes per la Porta Laietana

Escultura pública monumental situada a la Porta Laietana de Mataró que ha esdevingut fita i emblema de la ciutat. Inaugurada l’any 1998, mesura 24 metres des del terra fins al cap i 34 metres fins a la punta de l’arc i pesa 34 tones.

El prototipus, la maqueta que s’havia de presentar com a proposta per a ser aprovada i posteriorment construïda, si era el cas, va ser realitzada pel ferrer d’en Rovira-Brull, feia temps que es coneixien i, hi havia bona entesa. Tres anècdotes ocorregueren, la primera, quan el ferrer, deixant anar la seva imaginació, va col·locar un cordill a l’arc de la Laia, Rovira-Brull, en veure-ho, entre sorprès i enfadat li diu: “fora, fora aquest cordill”; la segona, es va produir el dia de la inauguració, quan na Esther, la dona de Rovira-Brull, va trobar entre la multitud el ferrer, na Esther li va dir, Josep (Vinyals), tu també te la sents una mica teva, oi?, en Josep contestà: “i tant”. El dia 1 de novembre tingué lloc la multitudinària inauguració de l’escultura a la Porta Laietana, hi assistiren més de 8.000 persones i autoritats com l’alcalde de Mataró, el regidor d’urbanisme, el president de la Diputació de Barcelona, l’amic i artista Pepe Novelles i el propi Rovira-Brull, no hi faltava ningú.

Laia l’Arquera, < http://www.laialarquera.cat>. Mataró, 210 [article en línia]. [Data de consulta: 23 d’abril de 2020].

Locomotora Mataró i Coca

És una escultura que es troba sobre la porta d’entrada de l’Escola Cirera, a l’Avinguda Corregiment, 67 de Mataró.

Fou construïda al taller de forja artística Ribes, representa dos elements patrimonials de gran singularitat i rellevància per a la ciutat de Mataró. Per una banda, la locomotora de vapor “Mataró”, la primera màquina de ferrocarril que va circular a la Península l’any 1848 entre Barcelona i Mataró. I per una altra, la Coca de Mataró, un exvot mariner provinent de l’ermita de Sant Simó que representa un vaixell medieval conegut com la Coca. Construït al segle XV, aquest model de vaixell és considerat el més antic d’Europa i es conserva al Museu Marítim de Rotterdam als Països Baixos”.

La revista Tele/Estel va recollir la notícia l’Any II, número 105 i data de 19 de juliol de 1968. La transcripció és la següent: “MATARÓ. – El col·laborador de Tele/Estel Josep Maria Rovira-Brull contempla la seva escultura metàl·lica, obrada a la forja dels germans Ribes, que reprodueix la primera màquina de tren d’Espanya i la famosa “Coca”. La notícia va acompanyada d’una fotografia on es veu l’autor i l’obra.

<https://www.culturamataro.cat/escultura-locomotora-mataro-i-coca> [article en línia]. [Data de consulta: 5 de maig de 2021].

Escultura. Stella Maris, làmpada

Làmpada votiva de ferro que es troba a la basílica del monestir de Montserrat, dissenyada per Rovira-Brull i realitzada per “Cerrajeria March” donada a la patrona de Catalunya per “Caja de Ahorros de Mataró”, el 24 de febrer de 1963 amb motiu del centenari de l’entitat bancària.

<https://es.calameo.com/read/004157730fcfb8e8e1e22> Cronica del año del centenario de la Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Mataró, Mataró, 1964. Pp. 60 a 62. [article en línia]. [Data de consulta: 23 d’abril de 2021]. Hi ha una referència a: https://abadiamontserrat.cat/es/basilica-y-otros-lugares-de-culto/ [article en línia]. [Data de consulta: 23 d’abril de 2021]

Plànols i esbossos escultures