Il·lustració i Dibuix

La il·lustració ocupa el període inicial de l’artista, als anys cinquanta i seixanta són quantioses les il·lustracions per a llibres, cartells, nadales, guies turístiques i altres objectes de marxandatge. Amb el pas del temps, a poc a poc va deixant el camp de la publicitat i la il·lustració per dedicar-se plenament a les arts plàstiques, tot i així, mai va deixar el dibuix, la publicitat, la il·lustració i la tipografia.

Als anys cinquanta i seixanta, Rovira-Brull té una producció d’il·lustracions significativa sota el mestratge del Dr. Jaume Vicens Vives, és il·lustrador a les editorials Teide i, Vicens Vives a partir de 1961 (regentada per Roser Rahola de Espona, vídua de Jaume Vicens Vives), de l’editorial Dux i, del ‘Centro de Estudios Históricos Internacionales de la Universidad de Barcelona’, amb llibres que han esdevingut referents en el camp de la Història, de la Geografia i de l’Educació “Aproximación a la historia de España” i “Juan II de Aragón” ambdós de Vicens Vives i “Historia de los pueblos” de José Colls Carreras. També és il·lustrador de revistes com Tele/Estel, guies turístiques i d’un bon nombre de felicitacions i Nadales.

Jaume Vicens-Vives, catedràtic d’Història a la Universitat de Barcelona i gerent de l’editorial Teide amb Frederic Rahola, ocupa un lloc preeminent en la història professional de Rovira-Brull. Va ser mestre de Rovira-Brull, li encarrega les il·lustracions de llibres destacables com “Aproximación a la historia de España” (Vicens Vives, J., Aproximación a la historia de España. Centro de Estudios Históricos Internacionales, Universidad de Barcelona. Barcelona, 1952), llibre que se segueix editant avui. Historia de los pueblos (Carrera, J., Historia de los Pueblos. Editorial Vicens-Vives. Barcelona 1952) i Juan II de Aragón, Monarquia y Revolución en la España del siglo XV (Vicens Vives J.,  Juan II de Aragón, Monarquia y Revolución en la España del siglo XV.  Editorial Teide. Col·lecció “El Hombre y su Tiempo I”. Barcelona 1953), del qual es feren diverses edicions, la primera numerada amb numeració aràbiga de l’1 al 750, la segona amb un tiratge de 130 exemplars numerats amb nombres romans i amb les il·lustracions acolorides a mà, 20 no venals. “Aproximación a la historia de España” fou una obra de referència en el camp de la història que introduí nous conceptes, fou, se’ns dubte, una novetat, atesa la seva vigència, actualment, més enllà del 2000, se segueix publicant. i “Historia de los pueblos” va ser un llibre de lectures escolars, el qual s’edità reiteradament en diferents edicions amb tiratges elevats des de 1952 a 1961.

Enric Miret, professor de la Universitat de Poitiers i col·lega a publicitat Zen, va dir: “Vaig conèixer el talent d’en Rovira abans de conèixer en Rovira pròpiament dit”.

Era a finals del 1952 i jo acabava de tornar a Catalunya després d’una molt llarga absència. En Miquel Porter em va regalar una petita meravella, l’“Aproximación a la historia de España”, de Jaume Vicens Vives. L’admiració que em va provocar encara dura i, fins al final de la meva activitat d’ensenyant, l’he recomanada als meus estudiants de la Universitat de Poitiers. Però aquella edició tenia unes vinyetes al principi de cada capítol que em varen agradar poderosament. Hi vaig veure no solament talent, sinó, a més, ofici. (Elements per a una història, Enric Miret Rull Poitiers, abril del 1996, text del catàleg Rovira_Brull).

Blocs de dibuix

Llibres

Rovira-Brull va il·lustrar diversos títols de l’editorial DUX, llibres escrits per especialistes en temes peculiars vinculats al món acadèmic de diverses Universitats, amb títols suggerents com: “La moderna democracia social” (Iglesias M., La moderna democracia social. DUX. Barcelona, 1953), “Problemas conyugales, vida y estado matrimonial” (Iglesias M.,Problemas conyugales, vida y estado matrimonial. DUX. Barcelona, 1953), “Negocios y moral” (Iglesias M., Negocios y moral. DUX. Barcelona, 1954),Aborto y eutanasia y fecundación artificial” (Iglesias M., Aborto y eutanasia y fecundación artificial. DUX. Barcelona, 1954) i la “La mujer” (Nieto G., La mujer. DUX. Barcelona, 1965). Aquests estudis se seguiren publicant en noves edicions.

També va il·lustrar atres llibres com Cortijeros, d’Antonio Justicia (Justicia A., Cortijeros. Textos de Lit, 1970). Fusió de text i plàstica, se’n va dir Literforma.

Humanisme i humanització, Clovis atlant i Alegria al camp de la mort de Maurici Serrahima, Fèlix Cucurull i Josep Romeu respectivament (Serrahima, M., Cucurull F., Romeu, J., Humanisme i humanització, Clovis Atlant, Alegria al camp de la mort. Col·lecció Els autors de l’ocell de paper. Editex. Barcelona, 1956).

La finestra de la vuitena planta de Joaquim Horta (Horta J., La finestra de la vuitena planta. Galba Edicions, Col·lecció Veles e vents. Barcelona, 1980)

Diàlegs a Barcelona de Maria Aurèlia Capmany i Pasqual Maragall, editorial Laia 1984 (Maria Aurèlia Capmany-Pasqual Maragall, Diàlegs a Barcelona. Col·lecció de llibres de converses. Laia. Barcelona1984.)

El café dels homes tristos de Víctor Mora, premi Victor Català 1965 (Mora V., El café dels homes tristos. L’Aixernador edicions argentonines, Col·lecció Abans d’ara. Argentona 1988). Retorn de Lina Casanovas, l’Aixernador 1987 (Lina Casanovas, Retorn. L’Aixernador. Edicions Argentonines, Argentona – Barcelona, 1987)

Totes les guerres són una guerra de Francesc Rodón (textos) i Josep Maria Rovira Brull (il·lustracions), (Rodon F., Rovira-Brull JM., Totes les guerres són una guerra. L’Aixernador, edicions argentonines. Col·lecció memorial Democràtic. Argentona, 1989).

La pobra Norma Litz i altres contes d’Ignasi Riera (Riera, I., La pobra Norma Litz i altres contes. L’Aixernador, edicions argentonines. Col·lecció Abans d’ara. Argentona, 1988).

Mataró, Pla Especial del Catàleg del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Mataró II, Memòria Històrica de Joan Bonamusa i Roure, Joaquim Llovet i Manuel Salicrú. (Bonamusa J., Llovet J., Salicrú M., Mataró, Pla Especial del Catàleg del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Mataró II, Memòria Històrica. Ajuntament de Mataró, Consell Municipal del Patrimoni Arquitectònic. Mataró, 1981). Entre els pins i el mar, país i gent del Maresme d’Albert Pera (Pera A., Entre els pins i el mar, país i gent del Maresme. Memòria editorial. Mataró, 1994).

Portades de llibres

Revista Telestel

La revista Tele/Estel va ser la primera publicació no eclesiàstica, regular i pública, impresa totalment en català a l’Estat Espanyol després de la Guerra Civil. Dirigida per Andreu Avel·lí Artís, àlies Tísner, durant una època, era una revista d’actualitat, amb seccions fixes d’art (J.Gich), música i discs (O.Martorell), excursions (J.M.Armengou), lletres (M.Farreras), notes de lectura (J.Faulí), ciència (M.Lleget), aclariments lingüístics (J.Ibáñez i Sensarrich i, des del 1967, A.Jané), nova cançó (R.Pradas), dones (A.Isanda), actualitats (R.Saladrigas) i altres, i amb col·laboracions de P.Calders, J.Fuster, J.Vallverdú, À.Casas (creador del full “Tuset Street”—1967—, substituït després per “La Pàgina Rosa”) i un gran nombre d’historiadors, escriptors i periodistes catalans. Era publicat per l’editora del diari Tele-exprés. Al desembre del 1966 adoptà un format més reduït i millorà la presentació, que més tard inclogué il·lustracions en color. La crisi produïda principalment per l’atonia política i informativa de la premsa, controlada pel règim de Franco, portà a una suspensió temporal (estiu del 1969) que esdevingué definitiva (1970). (Dades d’Enciclopèdia Catalana, <https://www.enciclopedia.cat/ec-gec-0065432. > [article en línia]. [Data de consulta: 23 d’abril de 2021].

Cal destacar la secció que Tele/Estel dedicava a la publicació periòdica d’un conte a les pàgines centrals, és meritori per la posada en valor i l’aposta que va fer la revista per aquest gènere literari, el “Conte”, que reivindicava, diria a parts iguals, en la línia de Literfoma -“Cortijeros”-, fusió de text i plàstica (veure l’apartat Il·lustració de llibres), text i il·lustració, el text sempre va acompanyat d’un grup d’il·lustracions destacables. Rovira-Brull va il·lustrar els contes dels següents números; 25 (6/01/1967), 33 (24/02/1967), 38 (7/04/1967), 46 (2/06/1967), 51 (7/07/1967), 60 (8/09/1967), 82 (9/02/1968), 94 (3/05/1968), 113 (13/09/1968), 139 (14/03/1969) i 152 (13/06/1969).

Guies turístiques, plànols i altres

Guia turística de la col·lecció “Guias Teide” escrita pel catedràtic d’història S. Sobrequés Vidal i il·lustrada per Rovira-Brull. La col·lecció comptava amb, almenys, cinc títols més, Costa Brava I, II, III i IV i una guia de Barcelona a cura d’Alexandre Cirici i Pellicer. És probable que Rovira-Brull participés en alguns d’aquests treballs.

Un altre treball és un plànol de Mataró editat per “Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Mataró” de 1961 i la Guia d’estiu de l’Ajuntament de Mataró de 1985. Per als Lluïsos de Gràcia (La Corte Angélica de San Luís Gonzaga), va il·lustrar el Butlletí núm 98 de setembre de 1952 dedicat a Mossèn Penina.

Nadales, Bateigs, Casaments, Comunions

Les nadales o targetes de felicitació del Nadal, tenen una llarga tradició artística a Catalunya. Ja des dels temps foscos de la postguerra espanyola i durant la dictadura i amb una església catòlica conservadora, es produeix un corrent que portà alguns artistes catalans a crear un nou llenguatge propi i fresc, contraposat a l’oficialista. Després d’una primera avantguarda artística, n’arribà una segona on cal emmarcar algunes nadales de Rovira-Brull. Per a ampliar coneixements, veure (https://www.eltemps.cat/article/12291/nadales-de-la-segona-avantguarda-catalana, [article en línia]. [Data de consulta: 23 d’abril de 2021]). Són destacables les nadales de la família Barba-Trilla dels anys 1962, 1963, 1964, 1965, 1972, de la família Rimblas-can Miracle  de 1969, 1971, 1973, 1974, 1979, 1982, 1983, 1984, 1985, 1987, 1988, 1989 i 1991, nadales de de Com-Cal de 1957 i 1958, de Lluís Terricabres de 1954 i 1957, de Manuel Ramos Martínez  de l’any 1958, de la família Rectoret  dels anys 1958, 1967, 1971, de l’Institut Francès  de 1955, de “Pañerias Manchester” de 1965 i d’altres com la Nadala de Premeta, Gamesa S/A de 1966. De la familia de Rovira-Brull de 1951, tiratge de cent exemplars numerats amb un vers amb al·legoria al Sílex (veure Sílex).

Recordatoris de primeres comunions com les de Jordi i Jaume Salvadó i Rectoret de 1956, de Miquel-Josep Caballé de 1959, de Jordi Morera i Balada de 1962, de Maria Carme Joan Ortega de 1963, de Christian Caballé i Rovira de 1966. Recordatori del casament Picaza-Vilasseca de 1985. Recordatori del bateig de Xavier Ruaix i Duran de 1963. Menú de l’enllaç Mas-Zaragoza de 1966. Litografia enllaç Miquel Josep i Glòria de 1975 amb tiratge de 75 exemplars.

És destacable la tipografia d’algunes d’aquestes nadales o recordatoris, que cal sumar a la il·lustració habitual de portada.

Cartellisme

Poc temps després d’arribar a Mataró, un cop establert al Passatge Garcia Oliver, realitza una sèrie de cartells per a la festa major de la ciutat, –Les Santes-. Rovira-Brull ocupa el rànquing de la producció de cartells per a -Les Santes-, va ser l’artista que en va fer més. Són destacables, per la seva modernitat, un total de 6 cartells dels anys 1959, 1961, 1963, 1966, 1967 i 1982 i, programes de les Santes de 1960, 1962 i 1992 sumats als 6 programes dels cartells anteriors. Per a La Fira de Mataró i el Maresme, fa 3 cartells els anys 1966, 1968 i 1980 així com un cartell per a la desapareguda “Caja de ahorros de Mataró” més tard “Caixa Laietana”, finalment extinta, cartellcommemoratiu del centenari de l’entitat, el cartell és de l’any 1963, Rovira-Brull era el publicista de la “Caja de ahorros de Mataró”. Són rellevants també, el cartell de l’any 1961 del Corpus d’Argentona, els cartells de les tres primeres regates del Guadalquivir “Regata Sevilla-Betis” (1960, 1961 i 1962) i els cartells per a la Travessia nedant de l’estany de Banyoles (1960, 1961, 1962, 1976), els cartells de les Regates i de la travessia, patrocinats ambdós per la casa Moltfort’s, així com els dos més antics; del  barri barcelonès de Gràcia (el seu barri), el primer de 1947 i el segon de 1949. Cartell i publicitat de les xerrades i audicions ‘Historia del jazz, liberian suite, el jazz i tu’ de 1951i 1952. Cartell anunciador dels actes d’ofrena de “Caja de Ahorros de Mataró” a la basílica de Montserrat de la làmpada Stella Maris l’any 1963

<https://es.calameo.com/read/004157730fcfb8e8e1e22> Cronica del año del centenario de la Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Mataró, Mataró, 1964. Pàg. 56 [article en línia]. [Data de consulta: 23 d’abril de 2021].

Qui escriu va anar un 12 de juny de 2012 a l’Arxiu Municipal de Mataró. L’arxiver em va atendre, magníficament i cortès, vàrem buscar els materials gràfics (sobretot cartells de les Santes i Fires de Mataró i el Maresme) de Rovira-Brull. Vàrem pujar al segon pis i entre tots dos vàrem destriar els cartells i pamflets que ens interessaven. Díptic ‘Dos ciclos de…’ de Com-Cal.

Abecedari

D’aquest abecedari, només puc dir que no en sé res, i m’agradaria saber-ne alguna cosa, algú em pot ajudar? Aquest abecedari va ser tornat a n’Esther Juan i Ortega, vídua de Rovira-Brull, via correu anònim.