Obra pública

Formada per les escultures Laia l’Arquera situada al Porta Laietana, la Locomotora Mataró i Coca de l’Escola Pública de Cirera, la làmpada Stella Maris de la basílica de Montserrat junt als dos murals al·legòrics del tintat vell i modern de teixits, recuperats de Tintex S.A. i traslladats a la Biblioteca Pompeu Fabra, el retaule dedicat a la Verge del Corredor de l’Església Parroquial de Sant Esteve de Canyamars i el mural d’El Ball d’en Serrallonga.

Murals TINTEX S.A.

Murals de Rovira-Brull realitzats per a l’empresa Tintex l’any 1958, l’any 1995 l’Ajuntament signa un conveni de col·laboració per al trasllat de les pintures murals que va pintar al vestíbul de l’empresa Tintex S.A. que s’havia d’enderrocar. Són dos murals al·legòrics del passat i present del procés del tintat dels teixits, activitat molt representativa de la vida econòmica de la ciutat, fets amb acrílic sobre morter, de gran format (500 x 308 cm) cada mural, d’estil constructivista, amb escenografia industrial pròpia del lloc al qual anaven destinats, amb una gran habilitat compositiva del conjunt i una equilibrada riquesa cromàtica, força allunyada de la seva paleta habitual. Els dos murals sobre el procés industrial del tint foren recuperats de la seva destrucció i ara es troben presidint el vestíbul de la biblioteca Pompeu Fabra a Mataró, fent de pont entre passat, present i futur. (informació extreta de: Mercè Pibernat, Col·lecció d’art contemporani a la Biblioteca Pompeu Fabra. Art a Mataró 1984-2016, anys d’actituds i possibilitats. Ajuntament de Mataró 2016 i Pere Pascual. Catàleg de l’exposició El Tren. Impremta Ce-Ge. Ajuntament de Mataró. Barcelona 2017).

Capella de Canyamars

La capella sud-oriental està dedicada a la Verge del Corredor, és un retaule dels anys 1960-1970, fet de pedra granítica i de ceràmica decorada, i signat per Rovira Brull i Aguadé. La capella fou patrocinada pels Srs. Santfeliu, directors de la coneguda fàbrica de Manufactures Cañamas S.A. ubicada al mateix poble.

< https://www.diba.cat/documents/429042/dc4528b3-c444-4a5b-b028-a62037569698> INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL DE DOSRIUS, Església parroquial de Sant Esteve [article en línia]. [Data de consulta: 23 d’abril de 2021].

Mural d'en Serrallonga

Mural “El Ball d’en Serrallonga” que es trobava al Bar Joan al barri de l’Havana de Mataró, obra de 1964 adquirida per l’Ajuntament, es troba als magatzems municipals esperant ser restaurats.

El Ball d’en Serrallonga” fou un treball fet en dos mesos i acabat el maig de 1964. En aquell moment el Bar Joan era un lloc de trobada dels artistes de Mataró, també́ d’un grup d’arqueòlegs. Sembla que una de les raons que explica el tema triat venia del nom “Joan”, del propietari, Joan Roca i del Bar, i del lloc d’origen de la família que el regentava, provenien d’un poble prop de Vic, d’aquesta manera va semblar adient a Rovira-Brull fer els murals d’en Serrallonga. Hi ha una anècdota interessant. Molt a prop hi havia la caserna de la Guàrdia Civil i freqüentaven sovint el Bar, en aquelles dates no es podia, de cap de les maneres, representar la bandera catalana i Rovira-Brull la va fer, mig camuflada, dins el Sol, sent tema de mofa i broma dels clients respecte la Guàrdia Civil que sense saber-ho quan seien a la barra tenien la senyera davant, sense adonar-se’n (dades aportades pel Sr. Francesc Roca, fill d’en Joan (d.e.p) i de la Mercè (d.e.p.), la mestressa del bar). Mes tard, aquest mural va ser salvat a corre cuita de la destrucció amb el guiatge d’en Manuel Patricio i, posat en coneixement del Sr. Carles Marfà, director del Museu de Mataró aleshores, de l’existència d’aquest mural que perillava pel tancament imminent i possible enderroc del Bar Joan. Fou aleshores que l’any 2009 el Museu de Mataró l’adquirí desmutant-lo amb l’equip de restauradors i traslladant-lo als magatzems municipals on ara roman adormit a l’espera de la pertinent restauració i recuperació per a la ciutat. Al mural, hi trobem els personatges de la història de Serrallonga i altres elements peculiars com el sol, la lluna i les seves fases, una casa pairal i un vaixell, els murals recreen la quadrilla del bandoler Serrallonga, Joan de Serrallonga ballant amb la seva amant Joana de Torrelles, el seu fill Joanet i la seva quadrilla, qui sap si en Xafarroques, l’Astut, en Petit Gornès, en Pere Blau, en Peret Xinxola, el Petit Comí, en Tallaferro, en Marxant, en Xocopanarra, el Fadrí de Sau, en Vermell, en Rocamora, en Tendret i en Xicopaneda hi són presents. La iconografía, el ritme i un color gens usual en Rovira-Brull, li dona aquest to de raresa i excepció.