Alerta! Cal no fer-nos massa il·lusions car els “pompiers” i els “revivals” ataquen amb noves forces. L’objectiu és el control absolut de totes les actituds i totes les propostes. Avui el perill està a ésser víctima del parany que significa construir catedrals dintre de les capelletes dels benestants assenyats, dels modificadors dels temps passats.

  • D’aquell ahir!

I també del dominical tortell de nata o crema, de massapà o de pasta-fullada.

El nostre espai-entorn, les sis cares del nostre habitacle físic és tan reduït que la manca de profunditat pot fer-nos caure en el miratge de donar tòfones glaçades als garrins per por de donar-los margarides.

També cal no oblidar que la idea rousseauniana de “l’home bondadós per naturalesa” va ésser un dels principals factors que promocionaren l’ús de la guillotina. L’home bondadós vol ésser tan fanàticament immaculat que quan es creu “artista” renega d’ésser humà i defensa aferrissadament el romanticisme de “l’art pour l’art” tot intentant imitar Baudelaire. El propòsit és important, ja que ha arraconat la guillotina per proclamar el poeta maleït, no és pas un mal negoci i si, d’antuvi, serveix per adoptar una actitud crítica enfront de l’emfàtic “cogito ergo sum” cartesià, veurem que les teories artístiques del nostre Ortega són un xic presumptuoses i massa discriminatòries.

En les diverses singladures de l’art, no es pot oblidar l’evangèlic toc d’alerta davant la responsabilitat de tirar la primera pedra.

APROXIMACIÓ A UN DENOMINADOR COMÚ PER A LES TRETZE PROPOSTES.

Després del romanticisme que va aportar la revolució burgesa, els esdeveniments artístics adquireixen un dinamisme vertiginós. Les dues guerres de la primera meitat del segle XX, la paulatina entrada de Nord-Amèrica a la palestra, conformen una diversitat de corrents ideològics i el necessari enderrocament de tabús, falsos academicismes i motllures sòcio-culturals.

Enrere ha quedat l’”avantguardisme”, conjuntament amb tots els altres “ismes” que constituïen els equips de L’”art vivant”. Fem, també, un respectuós apart per Magitte i Chirico.

Ara, cal centrar-nos en el principi que comporta l’ordenació estètica i harmoniosa de plans, colors i línies. Aquesta, la subratllarem perquè pot ésser, conjuntament amb l’atzar, una mena de denominador comú aglutinador de les tretze propostes.

A manera d’entreacte, abans de continuar, permeteu-me un petit incís per recordar que Kandinski, l’any 1911, pinta una aquarel·la totalment no figurativa i que la guerra del Vietnam va promoure les produccions en sèrie, l’ús de materials industrials i la grandària en contraposició a les escales reduïdes.

(Rovira-Brull, Mataró 1981, fragment del text del catàleg Proposta d’art a la platja de Mataró)